Aviso.


A poc a poc anem fent camí.
Gairebé tots els textos d'aquest blog han deixat d'estar disponibles, això es deu al fet que porto un temps escrivint una antologia de textos amb intenció de dur-la a les vostres mans algun dia. Perdoneu les molèsties. 

* * *

Poco a poco hacemos camino. Casi todos los textos de este blog han dejado de estar disponibles, eso se debe a que llevo un tiempo escribiendo una antología de textos con intención de llevarla a vuestras manos algún día. Perdonad las molestias.

a la nostra llavor

Sovint juguem a imaginar que la nostra llavor creix fins a convertir-se en una nena que sap trepitjar la terra del sòl sense molestar cap altra ésser viu.
Per la vida s'hi ha d'anar d'aquesta manera, no? Amb pas net i segur. Amb la mirada oberta, les narius del nas esteses, les mans a punt per acollir altres mans.
Li ensenyarem que això no és gens fàcil, que a vegades (moltes vegades) nosaltres tampoc en sabem, que a vegades (moltíssimes vegades) ens pot més el cansament, el mal humor, l'egoisme. Però que així i tot ho hem de seguir intentant tant com faci falta.
A la nostra llavor que creix volem dir-li que la por és un acte reflex de supervivència, que no deixi que ningú l'embafi més del compte amb històries de terror, que no permeti abatre's per les ansietats socials, per les pressions ni les opressions. Que s'accepti i accepti als altres, que totes dues coses són un sol art.
Li direm que té drets irrevocables pels quals lluitar, però que de qui ho ha d'esperar tot és d'ella mateixa, que no esperi que els altres facin el que pot fer pel seu propi peu, que tampoc ompli els buits amb allò aliè. Que no hi ha cap altra manera de fer camí que no sigui caminant, i que no es pot resoldre cap problema si no és travessant-lo.
Explicar-li que tot això no s'aprèn en un dia, que donar-se temps és important, que nosaltres seguim sent aprenents i que a vegades fins i tot reculem per agafar embranzida.
I voldríem transmetre, des de dins del nostre interior, que l'essencial, per sobre de totes les coses, és l'amor per la vida, el respecte per allò que ens envolta i per nosaltres mateixos.